Aquest any tan la Mònica com jo ens vam oferir per ajudar en la recepció dels nens el dia que arribaven del Sàhara.
Vam estar dos intensos dies al Prat de Llobregat en els que vam veure i viure l'arribada dels nens sahrauís. Van ser intensos perquè vam dormir a deshora, vam fer dos viatges d'anada i tornada a Barcelona, vam conèixer d'altres voluntaris, i vam viure l'arribada dels nens.
Ens ho vam passar força bé, tot i que era dur veure als nens i nenes arribar bruts, una mica espantats, desganats, alguns amb una mirada de desconfiança, i sobretot, el que més, cansats. Els nens arriben mooolt cansats.
Jo m'imagino el pesat que se'm va fer a mi el viatge als campaments, doncs el mateix viatge amb 8 o 10 anys encara ha de ser més esgotador.
Tot i així l'experiència va ser molt positiva. L'única cosa que em va desagradar molt va ser quan van quedar 5 o 6 nens "sense assignar" i no sabien on assignar-los perquè eren massa grans.
A causa d'aquest contratemps, ens vam haver d'esperar un parell d'hores més al Prat, amb els nens dormint pel terra, fins que es va decidir qui se'ls emportava. Llàstima d'això.
